Jornades d'Història Contemporània 2022

Marina Castillo Fuentesal

Després d’haver cancel·lat les Jornades d’Història Contemporània 2020 a causa de la COVID-19 i d’haver realitzat les corresponents a l’any 2021 de manera telemàtica, les Jornades d’Història Contemporània 2022 es pogueren celebrar amb total normalitat el divendres 6 de maig de 2022 a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Aquestes Jornades s’efectuaren gràcies a l’organització executada pel Grup d'Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani i pel Centre d'Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC) i comptaren amb la col·laboració del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts i de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB.

En aquesta ocasió, les Jornades estigueren dedicades a Josep Massot i Muntaner —desaparegut el 24 d’abril de 2022—, raó per la qual, els professors de l’àrea d’Història Contemporània Sebastià Serra Busquets, Antoni Marimon Riutort i David Ginard Féron i el Regidor d'Educació i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma Llorenç Carrió Crespí inauguraren l’acte homenatjant la seva figura. A pesar de l’enorme dificultat que suposa resumir la gran labor que realitzà el Pare Massot a l’àmbit cultural dels territoris de parla catalana, durant la presentació es recordaren les seves nombroses col·laboracions amb la nostra Universitat —la qual el va investir com a Doctor honoris causa el 18 de juny de 1999— i es lloà la seva magnífica tasca com a intel·lectual, investigador i historiador, reflectida a les seves rigoroses i excel·lents obres.

La sessió del matí s’inicià amb l’exposició d’una investigació —realitzada mitjançant els documents redactats per les autoritats franquistes provincials del moment— sobre la conflictivitat sociolaboral que sacsejà Espanya el 1976, mentre que la música fou el tema principal de la segona i tercera intervenció gràcies a les ponències Etnomusicologia aplicada i pedagogia activa: el podcast musicològic “Ni to ni so” i Les trompetes de vidre mallorquines del Museu dels Instruments de Brussel·les. Posteriorment, es parlà sobre la situació viscuda pels emigrants de Sóller dins la indústria cafetera de Puerto Rico durant els episodis previs i posteriors a la Guerra Hispano-Estatunidenca; es tractà l’evolució del socialisme a Mallorca entre 1892 i 1936, revisant la seva transformació des de les societats obreres als sindicats i s’exposà quin va ser el procés pel qual es va establir el sometent als diferents municipis mallorquins durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. La Guerra Civil fou l’etapa històrica en què se situaren les tres comunicacions següents: es mostraren nou rutes ubicades per tota Mallorca que permeten conèixer els diversos indrets que foren testimonis de la repressió exercida durant el conflicte fratricida; es revelaren les múltiples malalties que els homes i les dones sofriren a les presons de l’illa des de 1936 fins a 1943 i s’exposaren qüestions vinculades amb el marc legal en què es sostingueren els treballs forçats a totes les Illes Balears entre 1936 i 1942. Finalment, aquest primer torn es tancà amb dues intervencions relacionades amb els estudis de gènere: per una banda s’explicà L’ideal de dona de la dictadura franquista i, per l’altra es tractaren les Dones candidates a les primeres eleccions de la democràcia a Mallorca.

La ponència sobre les revistes infantils com a eina d’adoctrinament i diversió durant la Guerra Civil i el franquisme —on s’ensenyaren publicacions com Mis Chicas, Flechas y Pelayos i El guerrero del antifaz, entre d’altres—obrí el torn d’horabaixa i, les diferències entre anarquisme i moviment llibertari foren explicades a la comunicació Amb el cor al carrer. Aproximació al moviment llibertari de les Illes Balears entre 1910 i 1939. Seguidament, es parlà sobre els nombrosos artistes i escriptors que trobaren a Mallorca un espai d’inspiració durant la Segona República i s’exposaren els cinquanta-tres regidors i altres personalitats polítiques que varen treballar a l’Ajuntament de Palma des de l’inici de la Segona República fins a l’esclat del cop d’estat. La cinquena intervenció tractà sobre com es programà i quin va ser el desenllaç de l’expedició mallorquina a l’Olimpíada Popular de Barcelona de 1936; la sisena parlà sobre l’associació Les Cadets de Majorque per descriure els diversos aspectes vinculats a l’emigració mallorquina cap a França; la setena ponència va reflectir la complexitat existent al panorama polític balear durant la Transició i, la vuitena i darrera comunicació mostrà un estudi sobre Els primers festivals Chopin a Mallorca (1931-1936): una activitat de modernització dins les aspiracions renovadores de la intel·lectualitat mallorquina.

La cloenda de les Jornades estigué marcada per la presentació d’alguns dels  darrers llibres sobre Història Contemporània publicats per les diferents editorials d’àmbit balear. Pere Salas Vives explicà el seu llibre, editat el 2022 per El Gall Editor, Un compromís centenari. Les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Pollença (1921-2021); Jordi Prunés Moyà parlà sobre la seva obra Història i debat de la bandera de les Illes Balears (Documenta Balear, 2021) i David Ginard Féron presentà Dones, treball i moviment obrer. Europa, Espanya, Illes Balears (1868-1936) (Documenta Balear, 2022), resultat de les “III Jornades d’Història del Moviment Obrer. Dones, Treball i Acció Colectiva (1868-1936)” realitzades els dies 11 i 12 de març de 2021. El professor de la UIB també mostrà el seu recent llibre Josep Massot i Muntaner. El combat per la història, editat per Lleonard Muntaner Editor el 2021 i, d’aquesta mateixa editorial, igualment, es presentaren les obres signades per Antoni Marimon Riutort: D’Astèrix a Tintín. La difusió del còmic francobelga a través de l’Editorial Bruguera (1967-1986) i per Elisabeth Ripoll Gil: La Memòria Democràtica a les aules, ambdós llibres publicats durant l’any 2021. Sebastià Serra Busquets fou l’encarregat d’ensenyar el volum que realitzà conjuntament amb Mateu Morro Marcé titulat L'esquerra nacionalista a Mallorca (1900-1936) (Editorial Moll, 2022) i, malauradament, no es pogué comptar amb la presentació d’una altra obra editada per El Gall Editor i que està escrita per Antoni Quetglas Cifre i Joan Carles Simó Artero: El batec del poble. La vida a Sóller del s. XIX sota la visió de mossèn Rullan i Mir (2021).

D’aquesta manera, com a cada any, les Jornades d’Història Contemporània —en aquesta ocasió, conformades per denou comunicacions i set presentacions de llibres que donaren peu a interessants i profitosos debats entre els assistents i els ponents— es convertiren en un espai on joves investigadors i doctorands compartiren programa amb experimentats historiadors amb la finalitat de contribuir a ampliar i actualitzar el coneixement vinculat a la Història Contemporània de les Illes Balears. 

Data de publicació: 13/03/2024