43è Congrés Anual de l'Associació Contemporània d'Estudis Ibèrics.
Jesús Revelles Esquirol
Els passats 7, 8 i 9 de setembre de 2022 va tenir lloc, a l’edifici de Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears (UIB), el 43è congrés anual de l’Association for Contemporary Iberian Studies (ACIS). La conferència va ser organitzada per la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB i es va es dur a terme en format híbrid (presencial i en línia). Es recuperà així la presencialitat d’altres anys després de l’edició de setembre de 2021, a Cardiff, en què, atesa la situació sanitària, tot va ser en format virtual. Enguany, però, amb més de setanta persones inscrites, ACIS va poder tornar a celebrar el seu congrés anual, que sempre es porta a terme durant la primera quinzena del mes de setembre i seguint una rotació entre les seus universitàries d’Espanya, Portugal i el Regne Unit, indret, aquest darrer, on té la seu i d’on és originària l’associació. ACIS és hereva d’Iberian Social Studies Association, fundada l’any 1988, i és amb la presidència honorària de Paul Preston que, l’any 1988, es constitueix com a tal. En l’actualitat, és membre de UKCASA (UK Council for Area Studies Assocation) i UCML (University Council of Modern Languages).
Les darreres edicions del congrés s’havien dut a terme, el 2016, a la Universidade Católica de Porto; el 2017, a la University of East Anglia de Norwich; el 2018, a la Universitat de Barcelona; el 2019, a la Universidade de Lisboa, i el 2021 a Cardiff de manera virtual. Així, aquesta ha estat la primera vegada que ACIS ha aterrat a Palma. La previsió és que l’any que ve el congrés s’organitzi a Porto i que el 2024 se celebri a Dublín.
La conferència plenària amb què s’inaugurà el 43è congrés va ser protagonitzada per Martín Caparrós, el qual va fer una dissertació brillant sobre la tasca i la responsabilitat del periodisme al món global del 2022 i sobre com ha canviat el periodisme durant els darrers quaranta anys. Les noves tecnologies, l’atenció a la diversitat, el finançament per part dels grans mitjans de comunicació i la lluita entre la reflexió i la pausa que requereix la feina del periodista envers la velocitat del món del segle XXI van ser temes centrals del seu discurs. Caparrós va desplegar els usos i abusos d’una feina que l’ha dut a viatjar per mig món i que ha plasmat en múltiples llibres de cròniques.
Les ponències i els panells se centraren en temàtiques que afecten les darreries del segle XIX, el segle XX i, fins i tot en alguns casos, que abracen les darreres tendències socials i polítiques del segle XXI. Entre la vintena de panells, destaquen algunes continuïtats i novetats.
Pel que fa a les continuïtats, cal remarcar que ACIS mostra una gran fixació per qüestions que afecten els contactes entre nacions peninsulars, com la diplomàcia republicana portuguesa i la monarquia espanyola o també les revistes iberistes del modernisme castellà. Així mateix, cal tenir en compte que en els congressos d’ACIS sempre han estat presents els treballs de l’àmbit gallec i basc o les aportacions interessants dels estudis que transiten la novel·la gràfica o les que aprofundeixen en les adaptacions cinema-literatura. En aquesta darrera edició del congrés també varen merèixer una atenció especial els debats que giraren entorn dels límits d’allò territorial, els límits de l’estètica política peninsular o sobre la idea de ruïna en la novel·la mediterrània.
Quant a les novetats, és important fer referència als estudis de catalanística, que han tingut també el seu espai i, per primera vegada, s’han presentat panells íntegrament en català, en els quals s’ha reflexionat i debatut sobre el teatre juvenil català en els darrers anys de la dictadura franquista, sobre la censura de l’obra de Biel Mesquida L’adolescent de sal, o sobre Teresa Pàmies o Mercè Rodoreda. Altres temàtiques i autors que han centrat intervencions durant aquestes conferències han estat el mite ibèric a la narrativa llatinoamericana i escriptors com Almeida Garrett o Valter Hugo Mãe.
Una de les novetats més destacades dels darrers anys, però, ha estat la creixent participació d’estudiosos de fora del Regne Unit i de la República d’Irlanda que, atrets per les conferències ACIS, ha anat seguint les noves tendències dels Estudis Ibèrics. A més, s’ha de tenir en compte la diversitat lingüística d’aquestes jornades, en les quals s’han presentat comunicacions en català, castellà, anglès i portuguès. Si bé es cert que la majoria de les reflexions han emfatitzat les relaciones entre les nacions ibèriques, també s’han vist reflectides les noves àrees de docència i recerca, com ara la traducció, les noves tecnologies i l’aprenentatge de llengües, els estudis culturals, migratoris i atlantistes, cinematogràfics i econòmics. Algunes d’aquestes novetats podran ser publicades a la International Journal of Iberian Studies, una revista vinculada a l’Associació i editada per Esther Gimeno Ugalde i Santiago Pérez Isasi a Intellect books.
Aquests i altres aspectes van ser alguns dels més destacats del congrés, en què la segona sessió plenària va ser protagonitzada per Eduard Moyà i Francesc Vicens i va versar sobre la importància de les Balears a l’imaginari britànic i sobre la figura i l’obra del polifacètic Joan Mascaró. La conferència de clausura va ser duta a terme pels historiadors Elisabet Ripoll Gil i David Ginard, els quals reflexionaren sobre les Illes Balears i la memòria democràtica.
Data de publicació: 08/04/2024